Actualment, entre totes les obres arquitectòniques que hi ha a Barcelona i, en general, a tot Catalunya, la Sagrada Família és, sense cap mena de dubte, la més important. És el símbol de l' arquitectura del Modernisme barceloní i l' obra més influent de Gaudí.

Hi ha gent que anomena a la Sagrada Família la Catedral de l' Eixample com a conseqüència de les dimensions i la seva significació arquitectònica. El Temple neix de la iniciativa privada, concretament de la de Josep Maria Bocadella, president de l' Associació Espiritual de Devots de Sant Josep. Les obres van començar al 1882 sota la direcció de Francesc de Paula Villar. L' arquitecte volia donar a l'obra un estil neogòtic molt de moda en aquells temps, però les diferències entre l' arquitecte i la municipalitat van fer que renunciés al projecte. El seu substitut va ser Antoni Gaudí i Cornet. Va ser aleshores quan l' obra va adquirir la personalitat pròpia de l' arquitecte reusenc.

El Temple posseeix tres façanes. Una dona al carrer Marina i s' anomena el Naixement (1891). La segona dona al carrer Sardenya i es diu la Passió. En aquesta es troba la porta de la Fe, la qual està presidida per l' anagrama de Sant Josep. Aquesta inclou grups escultòrics dedicats a la visitació i a la infància de Jesús. En aquest anagrama de Jesús, s' observen tres grups escultòrics: l'Anunciació, la Nativitat i la Coronació de la Verge.

Finalment, a la esquerra, es troba la porta de l'esperança amb l' anagrama de Maria i amb escenes que es refereixen a la sagrada família ( en la part superior de la porta va ser col·locada una roca de la muntanya de Montserrat, cor espiritual de Catalunya).

La façana principal, que està encarada al mar, evoca la Glòria de Déu. Les torres són el símbol principal del temple. Aquestes ultrapassen els 100 m. d' altura i segons els plànols, per sobre d' elles, a 170 m. d'alçada, coronant la cúpula central de la nau, ha d' aixecar-se el símbol del Salvador.

Abans de morir, Gaudí va tenir temps de realitzar part dels interiors del temple. L' arquitecte estava tan obsessionat pel projecte que fins i tot dormia en el temple. S' ha dit també, que la distracció produïda per la seva fixació en l' obra podria haver estat la causa que no li va deixar veure el tramvia que l' atropellà al Passeig de Gràcia, l' any 1926.

Al morir Gaudí, l' arquitecte Sugrañés i Gras es va fer càrrec del projecte fins al 1935, any en què es paralitzaren les obres a causa de la Guerra Civil. Després del parèntesi de la guerra, l' arquitecte Quintana i Vidal es va fer càrrec de les obres. Posteriorment hi treballaren altres arquitectes: Lluís Bonet, Isidre Puig, Francesc de Paula Cardoner i l' actual arquitecte coordinador Jordi Bonet.

Actualment, l' escultor Josep Mª Subirachs, es fa càrrec de les escultures (aquestes han estat criticades per algunes veus a causa de les seves formes cubistes una mica allunyades de l' idea original de Gaudí).

La millor manera que té el visitant de conèixer millor els projectes gaudinians és anar al Museu de la Sagrada Familia, on s'exposa un abundant material gràfic sobre el disseny del temple. El visitant, també té la possibilitat d' ascendir al cim d' una de les torres del temple, on pot gaudir d' unes vistes extraordinàries, tant de la ciutat com del propi temple.